A Bartolomeo Scappi tambè li agrada el coniglio
Dos fervents admiradors d'aquest blog Dona la impressió que el consum de carn de conill hagi minvat bastant en els darrers temps i que aquest animaló hagi esdevingut un animal de companya dels molts que hi ha actualment i que son d’allò més rar. (serps, cocodrils, aranyes, micos, rates etc.) Avui la gent ja no es conforma en tenir gat o un gos a casa i qui diu un gat, diu un periquito o un canari. No, això és de “frikis”, ara el que s’imposa per estar al dia és complicar-se bé la vida i no mirar prim a l’hora de fer el ganso.
Torno al que de veritat m’interessa, que es l’ús del conill com a font de proteïnes saludables, amb poc greix i a un preu raonable.
El conill ofereix un ample ventall de possibilitats gastronòmiques i sense por a exagerar, afirmo que és pot fer de tantes maneres com el bacallà.
Es pot cuinar amb tomàquet, amb samfaina o bé rostit al forn amb uns bolets; totes les diferents formes de cuinar-lo son prou satisfactòries.
Hi ha una antiga recepta de conill que s’anomena “conill al jaç”, que vaig menjar fa una anys en un restaurant de Peratallada, al Baix Empordà. Aquest àpat va reafirmar-me en el meu enèrgic rebuig a la cuina d’autor o altrament dita la cuina collonada.
El “conill al jaç” ben cuinat et pot reconciliar amb la vida i la restauració o alguns restauradors, que han decidit fer les coses bé i ser fidels a les receptes tradicionals sense fer invents estranys que només fan que empudegar les cuines i provocar úlceres als estómacs dels que cerquen un lloc per menjar i no caure malalts ni esdevenir pobres.
La història del “conill al jaç” es remunta a ara fa uns set-cents anys, quan en Bernat II en un dia de pluja en que tant si com no el noble Bernat va voler sortir a cavall a recórrer les muntanyes costaneres dels contraforts del Montnegre i a l’hora de dinar va aixoplugar-se en un mas on no hi havia gaire cosa al rebost i molt menys a les cassoles. En entrar al mas, el masover va atiar el foc de la llar i va disposar l’escó per que el noble Bernat s’hi escalfes i eixugués la roba. El noble va ajaçar-se a l’escó i diguè a la masovera: “ mestressa, que hi ha per dinar? “, la mestressa amb cara de pomes agres li va respondre: “ sopes de farigola, senyor”. El noble li va ordenar al seu camàlic que donés a la masovera el conill que havien casat per tal de que cuinés un “platillo”.
La mestressa del mas, se les va compondre per no fer-li un lleig al noble senyor i va cuinar aquesta......
RECEPTA
Necessitarem: Un conill grandet/ un gotet d’oli/ 1 cabeça d’alls més 2 grans/ 1 got de vi negre/ aigua/ un farcellet d’herbes: orenga, marduix, llorer i canyella/ 30 grams d’ametlles torrades/ julivert/ una galeta maria o un carquinyoli/ sal i pebre.
Posarem la cassola al foc amb l’oli, un cop calent i ficarem el conill tallat a trossos regulars i ben salpebrat junt amb les herbes i la cabeça d’alls. Fer-lo daurar sense que es cremi i un cop daurat, si cal retirarem l’oli sobrant, tot seguit, hi tirarem el vi i dos cullerots d’aigua, fent-ho coure a foc baix.
Prepararem una picada amb les ametlles, el julivert, l’all i la galeta o carquinyoli que deixatarem amb un xic d’aigua, afegint-la tot seguit a la cassola, deixant-la coure deu minuts més. Tot seguit es pot menjar.
Un cop feta aquesta improvisada preparació culinària, el noble Bernat sense variar la seva còmoda postura a l’escó, va fer servir-se el plat allà mateix. Va demanar un bon crostó de pa i va endrapar tot el contingut de la cassola, no sense avants preguntar-li a la masovera: “ mestressa, com li dieu a aquesta recepta?” La mestressa amb cara d’emprenyada se’l va mirar de dalt a baix i li va respondre: “conill al jaç”
No cal dir que el noble senyor va captar la mala llet de la dona, que a més era més lletja que un pecat però cuinava com els àngels i no era qüestió de fer-la empipar no fos cas que un altre dia que anés a dinar a aquell mas li emmetzines el menjar.
Mentre es produïa aquesta curiosa situació, el galifardeu de la casa jugava amb la play station y el pare tenia el l’atenció repartida entre el noble i el partit de futbol que feien a TV3, que ja li deien la nostra.
Bona nit, bones festes i que tot plegat us faci profit!!!!
